Guia de contractació

CONCEPTES BÀSICS DE LES RELACIONS CONTRACTUALS

Com ja hem indicat anteriorment, la millor manera de fer respectar els interessos de l’artistaés mitjançant la firma del contracte. Per això l’artista ha de saber:

1r. Que el contracte és l’expressió d’un acord de voluntats i, per a una major defensa dels seusinteressos, aquest ha de ser formalitzat per escrit.

2n. Que per a la validesa del contracte s’ha de complir amb uns mínims requisits.

3r. Que el coneixement dels termes i les condicions més habituals en els contractes subscritsper creadors visuals li servirà per protegir millor els seus interessos professionals.

Procedim a desenvolupar les citades consideracions:

1. NECESSITAT DEL CONTRACTE PER ESCRIT

Aquesta Guia de Contractació haurà assolit el seu objectiu si aconsegueix que el creador visualprengui consciència que per a qualsevol tipus de relació a què arribi amb un tercer interessata comprar la seva obra, mostrar-la, efectuar les gestions d’intermediari, vendre-la etc., aquestas’haurà de regular mitjançant un contracte per escrit.

L’artista ha d’assumir la importància que té el fet de dominar els “instruments del comerciant”, familiaritzar-s’hi i aprendre a utilitzar-los, per tal d’aconseguir minimitzar la gran quantitat de problemes que té actualment, procedents, en gran part, de la inexistència de documents als quals acudir quan sorgeixen discrepàncies en la interpretació dels tractes pactats verbalment.

Per això, l’artista no pot donar l’esquena a una realitat mercantilista, amb les seves pròpiesregles i mecanismes de protecció: o els coneix o haurà d’assumir els riscos que pot comportaren alguns casos arribar a acords sense les garanties necessàries amb els tercers que adquireixin, mostrin o, en definitiva, s’interessin per la seva obra.

Estem davant d’una situació “economicista”, en la qual, a més, es pretén apartar l’artista delscentres de decisió, ja no només per part de l’administració, que desatén l’específica situaciódel creador visual (sobretot de l’autor jove, a qui s’exigeix una gran quantitat d’obligacions fiscals i laborals abans de, ni tant sols, haver venut cap obra), sinó també per part de l’empresa privada, que en moltes ocasions desembarca al mercat de l’art sense respectar els drets d’autorreconeguts legalment.

Sota aquesta situació, apartat l’artista dels àmbits de decisió, tant pel mercat, la política o comli vulguem dir, com per la seva pròpia voluntat, caràcter i idiosincràsia, o el creador assumeixde forma individual i col·lectiva que ha de reconduir la situació i prendre consciència de la importància de conèixer els seus drets i els mecanismes per protegir-los, o continuarà en unaclara situació de debilitat enfront de la resta d’agents que intervenen en el mercat cultural.

PER AIXÒ, EL MILLOR INSTRUMENT PER A LA DEFENSA DELS DRETS DEL CREADOR VISUAL ÉS LA UTILITZACIÓ DE CONTRACTES ESCRITS EN LES DIFERENTS RELACIONS PROFESSIONALS QUE MANTINGUI AMB ELS DIFERENTS AGENTS CULTURALS (GALERISTES, ESPAIS D’ART, MUSEUS, INSTITUCIONS PÚBLIQUES…).