Guia de contractació

EL CONTRACTE

El contracte existeix des que una persona, física o jurídica, s’interessa per l’obra de l’artista (per la seva adquisició, mostra, reproducció…) i aquest accedeix a la seva venda, cessió pera exposició, reproducció…

SI HI HA ACORD DE VOLUNTATS, HI HA CONTRACTE!!!

Les parts donen el seu consentiment i es creen una sèrie d’obligacions que ambdues escomprometen a complir.

Si hi ha acord de voluntats, si hi ha contracte, per què no reproduir-lo en un paper? Per què nodocumentar-lo? És cert que el contracte pot ser verbal, però el problema serà demostrar els acords.

Si la finalitat del contracte és establir les regles per les quals s’han de regir les parts, la formaescrita servirà per concretar, amb absoluta claredat i precisió, els acords adoptats, per poder-ne exigir el seu compliment i tenir –en cas d’incompliment– un excel·lent mitjà com a prova afi d’acreditar-los.

Si pensem en la necessitat de provar determinats acords, per exemple, en un procediment judicial, en el qual es reclama a un agent cultural la devolució d’una obra que al seu dia va serlliurada en concepte de dipòsit, com podrem provar el seu lliurament si no existeix cap documentque el justifiqui? O en la reclamació de determinades contraprestacions econòmiques que vanser pactades verbalment, com les acreditarem si no hi ha un document que justifiqui l’acorddel preu o del percentatge pactat?

A més, el document per escrit (representació d’un acord verbal fruit d’una negociació) implicaque les parts han dut a terme un esforç d’interiorització dels compromisos que cadascuna d’elles assumeix enfront de l’altra, que permet aprofundir en qüestions que, potser pactades verbalment, o no es tracten o si es tracten es poden fer sense la necessària reflexió.

El contracte per escrit proporciona, a més a més, un aspecte psicològic que no té l’acord verbal, ja que la formalitat de plasmar en un paper el que ja s’ha pactat oralment i la litúrgia de lasignatura del contracte sembla que impliqui un major compromís enfront de l’altre contractant,quan jurídicament té la mateixa validesa que l’esmentat acord verbal.

Cal assenyalar, de la mateixa manera, que la contractació per escrit és habitual en altres sectorsde la cultura. Per exemple, en la contractació de qualsevol grup musical per l’Ajuntament del districte per a un concert en una festa veïnal es fa per mitjà d’un document escrit, en el quales regulen qüestions com la durada del concert, preu, ubicació, l’existència d’assegurances deresponsabilitat civil, supòsits de suspensió del concert etc. En canvi, en el sector dels creadors visuals, demanar que es regulin les relacions professionals per mitjà d’un contracte és un fetpoc freqüent o que fins i tot motiva desconfiança.

És obvi que tal situació ha de canviar.

Cal eliminar les actuacions en les quals els agents que intervenen en el mercat de l’art (galeristes, col·leccionistes, espais d’art…) no veuen amb bons ulls signar un contracte –ni tant sols peracreditar el lliurament de l’obra– en nom de la confiança que el creador visual ha de dipositaren ells. O situacions en les quals, en cas de firmar algun document, aquest és lleoní, és a dir,aquell en el qual la part més dèbil no té possibilitat de negociació i ha d’assumir pactesabsolutament desproporcionats i abusius.

Desgraciadament, en moltes ocasions es proposen als artistes contractes abusius, en elsquals, fins i tot, s’estableixen cessions forçoses de drets, en els quals la persona que s’interessaper la seva obra condiciona la seva adquisició a la cessió per part de l’autor de tots els drets d’explotació que la Llei de Propietat Intel·lectual (d’ara endavant, LPI) li reconeix sobre la sevaobra. Això suposa una pressió que hauria de ser inadmissible per part de l’autor, a més d’unaflagrant violació de la LPI, de diverses normes del Codi Civil i una conculcació al principi generaldel dret que prohibeix l’enriquiment injust.

El contracte dóna seguretat a les parts –tant a l’artista com a l’agent cultural (galerista, espaid’art…)–, per la qual cosa evita o dificulta que hi hagi dubtes sobre què és el que es va pactar. Per exemple, si la comissió establerta contractualment a favor del representant és d’un 40% sobre el preu de venda al públic, exclòs l’I.V.A, no pot després pretendre modificar tal pacteal·legant que allò escrit no és allò realment acordat.

D’altra banda, és important assenyalar que l’absència de contracte escrit perjudica més a l’artistaque a l’altra part contractant, ja que normalment la posició de la persona amb qui es contracta (galerista, representant, titular de l’espai d’art…) és més estable i solvent, la qual cosa li permetafrontar en millors condicions qualsevol incompliment dels acords adoptats verbalment.

Tot acord escrit, excepte rares excepcions, suposa que les parts, prèviament, l’han negociat iconsentit, per la qual cosa si hi ha incompliment d’alguna d’elles n’hi haurà prou d’acudir aljutjat perquè faci complir allò que es va pactar en el contracte.

Tanmateix, si el pacte va ser verbal el problema serà provar allò que es va acordar.

La negociació d’un contracte ofereix a les parts l’oportunitat de preveure i anticipar els problemesque puguin plantejar-se en la relació professional i establir solucions.

Així mateix, i en relació als drets d’autor, cal advertir que quan el creador visual transmetideterminats drets a tercers perquè puguin explotar les seves creacions (per exemple, reproduirl’obra) la LPI estableix que aquesta autorització ha de realitzar-se, necessàriament, per escrit,acomodant-se a les exigències legals. Aquest és, doncs, un altre punt que justifica la formalitzaciódel contracte per escrit.