Aquesta mena d’acord és molt corrent en els contractes amb galeristes o persones que fan la funció de representants dels creadors visuals.
Les parts han d’establir de forma molt clara si el creador visual té llibertat d’exposar en qualsevol galeria i en qualsevol espai d’art, si té llibertat per vendre la seva obra a qualsevol o si per contra aquesta activitat està delimitada, havent d’exposar sempre en una mateixa sala i vendre les seves obres mitjançant el seu representant o intermediari. També es farà constar si la representació es limita a un tipus d’obra determinat o al conjunt de l’obra de l’AUTOR/A.
D’altra banda, l’àmbit de representació o exclusivitat ha de limitar-se en l’espai. És a dir, s’hade fixar una determinació geogràfica. Per això s’especificarà, clarament, quin és el territori dela representació. Per exemple, província de Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa, àmbit mundial….
De la mateixa manera, s’haurà de pactar l’àmbit temporal de la representació, essent aconsellable establir períodes curts de temps (per exemple un any), prorrogables pel mateix termini, sempreque hi hagi, és clar, acord entre les parts. que haurà de ser exprés i per escrit.
Fixar en el contracte terminis de llarga durada és molt perillós, ja que si, iniciada la relació, a l’artista no li interessa continuar-la, es pot veure obligat a mantenir la relació professional encontra de la seva voluntat o a indemnitzar al seu representant per la resolució unilateral del contracte.
Pensi’s que, a grans trets, en cas de conflicte només podrà declarar la resolució del contracteel jutge. I, per tant, mentre no es dicti sentència, el contracte continuarà en vigor i el creador visual estarà condicionat a allò que es va pactar en el contracte.