Guia de contractació

DRETS D’AUTOR (2)

Quins són els drets patrimonials sobre l’obra?

En primer lloc, parlarem dels DRETS D’EXPLOTACIÓ.

En l’article 17 de la LPI es reconeix a l’autor l’exercici exclusiu dels drets d’explotació de la sevaobra en qualsevol forma i, especialment, els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, que no podran ser realitzats sense la seva autorització.

D’aquesta norma, en volem remarcar:

En primer lloc, el caràcter de gaudi ple del dret d’explotació que l’autor té sobre la seva obra.

En el nostre cas, l’artista visual sobre la seva creació.

I en segon lloc, la conseqüència que això suposa: l’autor podrà rebre una retribució econòmica per l’explotació de la seva obra. I això és molt important, ja que es pot donar el cas, per exemple,que un creador hagi cobrat per la venda de la seva obra i que, per altra banda, cobri per cadavegada que la mateixa es reprodueixi.

La raó ètica d’aquestes disposicions es troba en el dret de l’autor a continuar l’èxit de la seva obra i si aquesta obra es susceptible de generar ingressos a tercers per la seva utilització, raonable és que l’autor (motor d’aquesta riquesa) també participi en aquests ingressos generatsa partir de la seva obra.

El dret de reproducció es troba regulat en l’article 18 de la LPI i és aquell que reconeix a l’autorel dret a procedir a la fixació de la seva obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i lacomunicació o obtenció de còpies de tota o part d’ella.

Del que s’ha dit, es dedueixen almenys dues qüestions rellevants:

Qualsevol reproducció d’una obra o de part d’aquesta, de forma provisional o permanentper qualsevol mitjà i forma sense el consentiment de l’autor es considerarà il·lícita i enconseqüència pot ser objecte de les accions i procediments judicials establerts per la LPI.

No obstant això, a la LPI es contemplen determinades excepcions en què aquest consentiment previ no serà necessari, com ara, per exemple, citacions i ressenyes, treballs sobre temes d’actualitat sempre que se’n citi la font i el seu autor. En conseqüència, en aquests casos es podrà reproduir l’obra sense necessitat d’autorització.

Qualsevol tipus de suport material que permeti per una part la comunicació de l’obra alpúblic i per l’altra l’obtenció de còpies de l’obra en el seu conjunt o de les parts de l’obra,és susceptible de generar el dret de reproducció.

Per tant, i com a exemple, existeix dret de reproducció de les obres de la creació visual, quan es reprodueixin les mateixes en llibres, catàlegs, opuscles, pòsters, revistes, diaris, calendaris, ceràmica, productes tèxtils, targetes postals, gravacions magnètiques audiovisuals, pel·lícules cinematogràfiques, vídeos interactius, disquets d’ordinador, CD-ROM, CD-I, llibres electrònics, etc.

El dret de distribució es recull en l’article 19 de la LPI, definit com la posada a disposició delpúblic de l’original o còpies de l’obra en un suport tangible mitjançant la venda, el lloguer, el préstec o qualsevol altra forma.

Quan la distribució s’efectuï per l’autor o amb el seu consentiment mitjançant venda o qualsevol altra forma que transfereixi la propietat (per exemple donació), aquest dret s’extingeix a partirde la primera transmissió.

Per això, per poder distribuir una obra, el seu original o còpia és necessari el consentiment de l’autor, que és l’únic que en principi, llevat que n’hagués transmès el dret, pot explotar aquesta distribució.

El dret de comunicació pública es regula en l’article 20 de la LPI com tot acte pel qual unapluralitat de persones pugui tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles. Per exemple, l’exposició pública d’obres d’art, l’emissió d’obres per televisió…

Us recordem, per tant, que qualsevol acte de comunicació pública d’una obra protegida requereixper a la seva realització el previ consentiment de l’autor de l’obra i, en conseqüència, en cascontrari, la comunicació pública es considerarà il·lícita.

En aquest punt s’ha de saber que l’article 56.2 de la LPI estableix una excepció a la regla generali entén que el propietari de l’original d’una obra d’art plàstic i d’una obra fotogràfica, pel pur fet d’haver-la adquirit, té el dret d’exposició pública de l’obra. És per això que si es vol prohibir la comunicació pública, en els contractes de compravenda s’ha d’afegir un pacte en el qual expressament s’estableixi l’exclusió de la transmissió del dret d’exposició pública de l’obra.

Es important tenir en compte que no hem de confondre la reproducció de l’obra amb la seva comunicació pública, ja que algunes vegades la comunicació al públic requereix la seva fixacióprèvia mitjançant la seva reproducció.

El dret de transformació apareix regulat en l’Article 21 de la LPI i estableix que la transformacióde l’obra comprèn, pel que aquí ens interessa, la seva adaptació i qualsevol altra modificacióen la seva forma de la qual es derivi una obra diferent.

Així mateix, per transformar una obra protegida es necessària la prèvia autorització de l’autor,el qual té el dret d’explotar aquesta transformació, es a dir, que pot pactar una remuneracióper autoritzar aquesta transformació a tercers o bé realitzar ell mateix l’esmentadatransformació. Les formes de transformació d’una obra admeses legalment són tantes quantespermetin crear una obra diferent mitjançant la modificació de la seva forma. Per exemple, unapintura convertida en múltiples escultòrics o una animació d’un dibuix.

S’ha de saber que els drets de propietat intel·lectual de l’obra resultat de la transformació correspondran a l’autor d’aquesta última, amb independència dels drets que poguessin correspondre a l’autor de l’obra preexistent.

Així, per exemple, una obra pictòrica convertida en una obra d’animació, un cop autoritzada la transformació serà el creador de l’animació qui tindrà els drets sobre l’obra transformada (obraderivada).

Entre els drets patrimonials, també ens trobem amb els DRETS DE SIMPLE REMUNERACIÓ, regulats en els articles 24, 25 i 90 de la LPI.

Entre aquests drets ens interessa parlar del “Dret de Participació” regulat en l’article 24 de la LPI.

Mitjançant el Dret de Participació, es busca assegurar a l’autor la percepció d’una retribució equitativa dels rendiments que es derivin de la utilització econòmica de la seva obra.

Amb aquest dret es pretén que tots els creadors visuals participin, amb una remuneració equitativa, en els imports de les successives revendes de la seva obra.

Per aconseguir aquest objectiu, l’article 24 de la Llei de la Propietat Intel·lectual espanyola estableix a favor dels autors d’obres d’arts plàstiques el dret a percebre del venedor el 3% del preu de la revenda de les seves obres quan la mateixa es realitzi en subhasta pública enestabliment mercantil o amb la intervenció d’un comerciant o d’un agent mercantil.

D’acord amb la norma espanyola, s’exceptuen d’aquest dret les obres de les arts aplicades i s’estableix que el dret es podrà aplicar quan el preu de la revenda sigui igual o superior a 1.803,04 euros per obra venuda o conjunt que pogués tenir caràcter unitari.