Guia de contractació

DRETS D’AUTOR (3)

Com protegir els drets d’autor?

La millor manera per protegir els drets d’autor és contemplar, bé en el mateix contracte, bé en document separat, quins són els drets d’autor sobre l’obra (de caràcter patrimonial) que se cedeixen, així com la retribució que el creador visual rep per aquesta cessió.

En aquest punt, s’ha de tenir molt clar que una cosa és el suport material de l’obra i una altra els drets de caràcter patrimonial que sobre la mateixa se cedeixen.

Efectivament, recordem, per exemple, que quan es ven una obra el que es ven és el suport material (un quadre, un bronze, una fotografia, etc.), però no els drets de caràcter patrimonial sobre la mateixa (drets de reproducció, distribució…).

És a dir, que per adquirir el dret d’explotar una obra que s’ha comprat o per poder-la reproduir, per exem-ple, és indispensable haver rebut de l’autor bé l’autorització per fer-ho o bé la cessió d’aquesta facultat.

Per això, s’ha de tenir clar que comprar una obra d’art o encarregar la seva realització no significade cap de les maneres tenir la capacitat de poder reproduir-la. Per reproduir-la, insistim, l’autorde la creació visual ha d’haver autoritzat aquest ús de forma expressa i per escrit a qui hacomprat o encarregat l’obra.

La LPI estableix de forma explícita que s’han de recollir expressament quins són els drets quese cedeixen (Article 43. Cessions Expresses) i que aquesta cessió es faci, necessàriament, per escrit (Article 45. Formalització escrita).

Per tant, si els compradors de les obres, quan les compren o les encarreguen, demanen que els cedeixin facultats per explotar-les, aquestes facultats hauran de venir recollides de forma expressa i per escrit en el contracte.

En aquest sentit, és essencial que en el contracte estiguin clarament separades les clàusules que facin referència als drets d’autor i aquelles que facin referència a l’objecte del contracte (compravenda, cessió d’obra per a exhibició, dipòsit…) de forma que la regulació d’unes i altres qüestions no es confonguin entre si.


Per exemple, la remuneració que es doni a l’autor per l’encàrrec realitzat estarà determinadaespecíficament i no serà la mateixa que la que s’estableix per compensar-lo per la cessió ol’autorització que atorgui per reproduir-la.

A l’hora de regular les cessions dels drets patrimonials s’han de tenir en compte les següentspautes generals:

• a) Que les cessions dels drets d’explotació s’han d’establir expressament, indicant les seves modalitats.
  
  Així per exemple, si el que es desitja és autoritzar l’explotació de l’obra mitjançant la seva reproducció en un llibre o en una postal o en una samarreta s’haurà d’expressar d’aquesta forma tan específica, així com el temps en què s’autoritza l’explotació o se cedeix el dreti l’àmbit espacial en què es podrà exercir aquesta cessió per qui la rep. En cas contrari, quan no s’expressi específicament ni es concretin les modalitats d’explotació de l’obra, les cessions quedaran limitades a aquelles que es dedueixin necessàriament del propi contracte que firmi l’autor i que siguin indispensables per complir amb la finalitat proposada.


• b) Que s’haurà d’especificar el caràcter d’exclusivitat o no de la cessió. En aquest punt és convenient assenyalar que:


• Quan l’autorització tingui el caràcter d’exclusivitat ha de quedar recollit expressament.


• Quan la cessió d’un determinat dret patrimonial sobre l’obra es fa amb caràcter d’exclusivitat –llevat que expressament es pacti el contrari– s’està permetent a la personaa qui s’autoritza perquè pugui efectuar autoritzacions no exclusives a terceres personessense coneixement del creador visual.


• Quan la cessió d’un determinat dret patrimonial sobre l’obra es fa amb caràcter d’exclusivitat, s’està permeten que s’exploti aquest dret sobre l’obra amb exclusió dequalsevol persona, fins i tot del propi creador visual.


• Els riscos que per a l’artista suposen les autoritzacions en exclusiva fan que sigui aconsellable realitzar cessions de forma no exclusiva, ja que així el creador té un major control sobre la seva obra i es reserva el dret a realitzar altres autoritzacions a terceres persones.


• c) Que en el contracte ha de constar la remuneració que percebrà l’AUTOR/A com a contraprestació econòmica per les cessions o autoritzacions que atorgui de manera clarament separada, diferenciada d’altres possibles remuneracions que l’autor pogués percebre per altres conceptes, com per exemple com a conseqüència del pagament dela venda de l’obra o com a conseqüència dels honoraris professionals per l’encàrrecrebut.


• d) Que la cessió dels drets d’explotació respecte del conjunt de les obres que l’AUTOR/A pugui crear en el futur són nuls, així com els pactes pels quals l’AUTOR/A es comprometia no crear alguna obra en el futur.


• e) Que no hi ha la possibilitat de transmetre per contracte drets d’explotació per a la utilització de les obres en mitjans de difusió que no existeixin o es desconeguin en elmoment de subscripció del contracte.

En els contractes de compravenda d’obra d’arts plàstiques o de fotografia, els adquirents notenen cap dret d’explotació sobre aquestes, tret que hagi estat transmès expressament.
Aquesta regla té una excepció: el dret de comunicació pública, que s’entén cedit pel pur fet dela compravenda a no ser que s’exclogui expressament en el contracte.

Cal indicar, en darrer terme, que des de l’AAVC s’aconsella que es contempli, en els casos que l’espai, museu o centre d’art hagi pagat la producció de l’obra per a la seva exhibició, una clàusula on aquests agents culturals, durant un període de temps determinat, puguin reproduir l’obra a les seves publicacions (pàgina web, revista, cartells, banderoles, dossiers, catàlegs…), sense necessitat de pagar cap tipus de retribució.

En aquest supòsit s’entendrà que l’AUTOR/A ja rep una contraprestació per aquesta cessió encobrar els honoraris per l’exhibició de l’obra.

Avancem, que des de l’AAVC es recomana cobrar, en concepte d’honoraris en contracte d’exhibicióde l’obra, el 15% del pressupost total de l’exposició

En CONCLUSIÓ, del que hem indicat es desprèn que el reconeixement, per la LPI, dels drets d’autor és fonamental, ja que a diferència del que passa en altres operacions jurídiques debéns diferents a les creacions visuals (per exemple en la compravenda d’una màquina de cosir), en què el nou propietari adquireix amb la compravenda la total disposició del bé, així com de la seva explotació, mentre que quan s’adquireix la propietat (compravenda) o la possessió (cessió temporal) d’una obra artística, no s’adquireixen els drets d’explotació d’aquesta, excepte els que expressament hagi cedit l’autor. Només s’adquireix el suport material en què s’hagi incorporat l’obra.