Guia de contractació

DRETS D’AUTOR (4). La gestió col·lectiva dels drets d’autor.

VEGAP (Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos) es va crear el 1990 per Ordre Ministerialdel Ministeri de Cultura per permetre als creadors visuals la gestió dels seus drets en la pràctica.

VEGAP, com que és una entitat de gestió col·lectiva de drets, no té ànim de lucre i és propietat d’aquells creadors visuals que desitgin incorporar-s’hi.

En aquells supòsits en què l’autor sigui soci de VEGAP, el contracte es limitarà a reflectir aquesta condició i serà VEGAP qui gestionarà tots aquells drets directament amb l’usuari, essent aquesta entitat qui emeti les corresponents llicències.

En aquest cas, proposem com a clàusula a introduir en el contracte, la següent:

“Essent l’AUTOR/A soci de VEGAP, el (COMPRADOR, GALERISTA, en definitiva, l’altra part contractant) haurà de dirigir-se a aquestes entitat de gestió per a l’obtenció de la perceptiva llicència per exercir els drets de reproducció, comunicació pública o qualsevol altre quepogués necessitar per a l’explotació de l’obra i pagar les regalies corresponents.”

En el supòsit que siguem davant d’un encàrrec d’obra, serà l’autor qui negociï directament amb el COMPRADOR, ja que VEGAP no gestiona aquests drets en aquests tipus de transacció.

Clàusula del fur

Per últim, és molt convenient que en els contractes es reculli la clàusula del fur, que estableixquin Tribunal serà qui conegui l’assumpte en cas de problemes d’interpretació o controvèrsia originada per l’incompliment del contracte d’una de les parts.

En determinades ocasions, les parts no poden concretar el fur, ja que aquest ve imposat legalment, però en la majoria de casos els atorgants d’un contracte poden, expressament, sotmetre’s als jutjats i tribunals d’una determinada ciutat.

Serà aconsellable que els jutjats que coneguin aquests assumptes siguin els de la ciutat del’artista, a fi d’evitar despeses innecessàries (sobretot desplaçaments) i que l’advocat del creador visual, que normalment és de la seva pròpia ciutat, no pugui defensar-lo i hagi derecórrer a un altre lletrat que no es coneix d’una altra ciutat.