Models contracte

CONTRACTE DE COMPRAVENDA D’OBRA PREEXISTENT

Els comentaris a realitzar respecte al model de contracte de compravenda d’obra ja existent són els següents:

1. PART EXPOSITIVA DEL CONTRACTE
Un cop identificades les parts contractants, és convenient assenyalar els motius pels quals les parts decideixen contractar i obligar-se, que en aquest model òbviament serà la formalització de la compravenda d’una obra de l’AUTOR/A ja existent.

Les manifestacions de les parts ajudaran a realitzar les tasques d’interpretació del contracte, en cas de sorgir controvèrsies sobre el final del mateix.

En el model comentat apareixen sota la paraula “MANIFESTEN” les motivacions de les parts per tal de subscriure el contracte, descrivint:

a) En l’expositiu I el tipus d’obra que l’AUTOR/A realitza (escultura, pintura, fotografia, videocreació…)

b) En l’expositiu II es recull el títol de l’obra objecte de compravenda, no essent necessari entrar en especificacions tècniques, ja que la descripció concreta de l’obra es realitzarà en la part dispositiva del contracte i, concretament, en el nostre model, s’estableix en el Pacte Primer sota la rúbrica “Objecte del Contracte”.

c) En l’expositiu III es fa constar l’interès de l’AUTOR/A a vendre l’obra.

2. OBJECTE DEL CONTRACTE
En aquesta clàusula, a banda de limitar-se, expressament, quin serà l’objectiu del contracte (la compravenda de l’obra), s’haurà d’especificar la peça adquirida, amb la seva descripció tècnica més concreta.

Per això, s’han de concretar les característiques de l’obra, fent constar el seu títol, any, mida, tècnica utilitzada, material o suport emprat, el preu de l’obra i el cost de producció.

És possible realitzar aquesta descripció en un document annex en què es pugui aportar fins i tot una fotografia de l’obra per a una major concreció, el manual d’instal·lació… El referit annex haurà de ser, també, firmat per les dues parts contractants, acompanyant el contracte.

Tant si la descripció es realitza dins de les estipulacions del contracte, com si es fa en un document annex, el que importa és que es descrigui perfectament l’obra objecte d’adquisició a fi d’evitar després malentesos amb el COMPRADOR.

Amb l’objecte de vincular l’annex al contracte, a més d’acompanyar-se físicament al document contractual, s’haurà de fer referència a dits annexos en les clàusules contractuals, podent-se utilitzar frases com:

“El document Annex número 1 al contracte amb data …….., subscrit entre ………..i ……….. forma part integrant del contracte a què es fa referència, no podent entendre’s aquest sense aquell ni aquell sense aquest”.

3. CONTRAPRESTACIONS ECONÒMIQUES
En tot contracte s’establirà quines són les contraprestacions econòmiques a les quals ha de fer front el COMPRADOR , així com el sistema de pagament.

En el cas comentat, les contraprestacions econòmiques contemplades seran el preu que ha d’abonar el COMPRADOR per l’adquisició de l’obra.

A més del preu s’ha de deixar ben clar que el COMPRADOR haurà de pagar l’I.V.A. que correspongui (7% o 16%).

En el supòsit examinat es fixa que el preu és pagat en el mateix acte de la compravenda.

Tanmateix, es pot plantejar un ajornament del pagament.
Si s’opta per un ajornament del pagament es poden establir sistemes que garanteixin el compliment pel COMPRADOR sol·licitant, com ara avals bancaris o lletres acceptades.

El mitjà o forma de pagament pot ser mitjançant diners en efectiu, transferència bancària o xecs bancaris.

Per evitar problemes d’interpretació s’ha de separar el preu de l’obra d’altres conceptes econòmics que també hagi de pagar el COMPRADOR.

Imaginem per exemple que aquesta obra necessita algun tipus d’intervenció per col·locar-la en el lloc que desitgi el COMPRADOR. En aquest cas s’hauria d’introduir una clàusula que establís que, a mes del preu, el COMPRADOR pagarà els honoraris de l’AUTOR/A per l’adequació de l’obra a l’espai on serà exhibida, així com les despeses que es generin per la intervenció d’altres professionals o industrials (laboratori fotogràfic, electricistes…).

Cal pensar que davant d’un incompliment de les prestacions econòmiques per part del COMPRADOR, aquestes poden ser exigides judicialment. Per això, si no estan expressades de forma clara i contundent en el contracte, hi pot haver problemes d’interpretació que perjudicaran el creador visual i impediran que les seves pretensions siguin ateses.

En el supòsit en què l’obra no es lliuri al moment de la firma del contracte, és aconsellable establir una clàusula que determini que correran a càrrec del COMPRADOR les despeses d’embalatge, assegurances i transport de l’obra per retirar-la del taller de l’AUTOR/A, així com qualsevol altra que es dedueixi a partir d’aquest moment.

4. DRETS D’AUTOR
Com ja s’ha indicat anteriorment, en la compravenda d’obra artística s’adquireix el suport físic o material en què l’obra s’incorpora, reservant-se el creador de la mateixa els drets d’autor (morals i patrimonials).

4.1. Drets morals: Especial atenció als casos de compravenda.

La LPI reconeix a l’autor una sèrie de drets de contingut i caràcter moral sobre l’obra, que no perd pel fet de vendre-la, essent aquests irrenunciables i inalienables.

Així, l’AUTOR/A, fins i tot després de vendre l’obra, manté la titularitat dels següents drets de caràcter moral:

Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.

En relació amb aquest dret moral cal indicar que la mera compravenda no suposa la
divulgació de l’obra, llevat que, òbviament, aquesta es realitzi a un museu, galerista o qualsevol altra persona l’activitat professional de la qual consisteixi en l’exhibició d’obres d’art.

La LPI defineix divulgació d’una obra com a tota expressió de la mateixa que, amb el
consentiment de l’autor, la doni a conèixer al públic per primera vegada en qualsevol
forma. Tanmateix, no existeix divulgació quan se celebri la comunicació dins de l’àmbit estrictament domèstic que no estigui connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus.

Per tant, es pot concloure que quan el creador ven la seva obra a un particular no està realitzant un acte de divulgació, podent decidir encara si la seva obra ha de ser divulgada o no i, si és així, de quina manera.

• Determinar si tal divulgació ha de fer-se amb el seu nom, sota pseudònim, signe o anònimament.


• Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra.


• Exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus legítims interessos o menyscabant la seva reputació.

Desgraciadament, no tots els compradors són conscients que quan adquireixen l’obra artística compren el suport físic de la mateixa i no els drets morals o econòmics de l’obra, motiu pel qual si veiem que això és així serà convenient transcriure en el contracte, a efectes pedagògics, els drets d’autor (morals i patrimonials) que l’artista reté tot i haver venut la seva obra.

Per això, plantejaments que són vàlids per a altres tipus de béns no protegits per la LPI (“això és meu i en faig el que vull”) no poden aplicar-se a les obres artístiques.

Per això, la resposta ha de ser afirmativa quan un autor consulta si pot exercir el seu dret moral davant de l’actuació del comprador d’una escultura (propietari del suport físic), que l’ha pintat “verd maragda” en entendre que aquest era un color més adequat que l’original, atenent als colors del jardí en què aquella va ser ubicada.

O igualment ha de ser afirmativa la resposta davant de la consulta d’un autor a qui s’hagi destruït una obra perquè el seu propietari se n’havia “cansat”.
Tots dos casos són vulneracions del dret moral de l’artista susceptibles de ser perseguides.

• Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d’interès cultural.


• Retirar l’obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars dels drets d’explotació.
  En aquest supòsit, l’autor ha de ser conscient que si vol exercir aquest dret moral haurà de rescabalar al propietari del suport físic i/o titular de drets d’explotació sobre l’obra, en els danys i perjudicis que dita retirada de l’obra del comerç li hagi pogut causar.


• Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobi en poder d’altri, amb la finalitat d’exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.

4.2. Drets d’autor de contingut patrimonial: Especial atenció al contracte de compravenda

Pel que fa als drets d’explotació sobre l’obra venuda ens remetem al que ja hem indicat a la Introducció d’aquesta Guia de la Contractació, sota la rúbrica “Drets d’Autor”, recomanant que en els contractes de compravenda s’inclogui el pacte Quart proposat al model ara examinat.

És important advertir als autors que en algunes ocasions determinades institucions pressionen els artistes a fi de forçar-los perquè cedeixin els drets econòmics d’autor sobre les obres, quan aquestes són comprades per formar part de les seves col·leccions, fins al punt que condicionen la compra a la cessió d’aquests drets.
Aquesta mena de pactes són lleonins si no il·legals.

Tanmateix, i atenent al fet que és molt habitual que el comprador s’interessi per la cessió “forçosa” de determinats drets d’explotació sobre l’obra venuda, exposem les clàusules més habituals amb què ens podem trobar i que des d’aquí aconsellem no subscriure o consultar amb la nostra associació, un professional o l’entitat de gestió de drets.