Els comentaris respecte al model de contracte de cessió per a exhibició de l’obra inèdita sónels següents:
1. PART EXPOSITIVA DEL CONTRACTE
Un cop identificades les parts contractants, és convenient assenyalar els motius pels qualsles parts decideixen contractar i obligar-se.
En aquest punt, que en el model comentat apareixen sota la paraula “MANIFESTEN” i en númerosromans, és aconsellable descriure, com a mínim, el següent:
a) El tipus d’obra que l’AUTOR/A realitza (escultura, pintura, vídeoart…).
b) La correcta descripció de l’obra que l’AUTOR/A té previst realitzar (títol, dimensions, tècnicautilitzada, suport material emprat…) intentant definir amb el major detall possible la peça quepreveu executar, la qual cosa evitarà males interpretacions sobre quina és l’obra objecte decessió.
c) La descripció de l’ESPAI D’ART a fi i efecte de deixar clar quina és la seva activitat professionali que té els mitjans per poder acomplir l’objecte de la relació contractual.
Així, per exemple, podria definir-se l’ESPAI D’ART com tota persona física o jurídica, pública oprivada, l’activitat de la qual és la difusió, exposició i promoció d’obres d’art, sense ànim delucre, utilitzant un espai obert al públic amb les autoritzacions administratives necessàries.
És important que l’altra part contractant es defineixi per tal de poder esbrinar si realment podràassolir amb garanties els resultats perseguits pel contracte. Si en la fase de negociació elcreador visual comprova que l’activitat professional de la part contrària no s’ajusta a la que s’hatranscrit s’ha d’anar molt amb compte, ja que molt probablement no podrà complir amb lesobligacions per ella assumides.
A títol enunciatiu però no limitatiu podem entendre per ESPAI D’ART el següent grup d’entitats:museus, centres d’art, fundacions, sales d’exposicions, espais independents, festivals, biennals…
2. OBJECTE DEL CONTRACTE
En aquest pacte s’haurà de detallar, expressament i si és possible, la descripció de l’obra que l’AUTOR/A té previst executar, el títol, les dimensions, la tècnica i suport material a utilitzar, aixícom qualsevol altra característica que ajudi a concretar l’obra.
Un cop descrita l’obra s’haurà d’establir l’objecte del contracte que, en aquest cas, és la creaciód’una obra per encàrrec de l’ESPAI D’ART per aquest procedir a la seva exhibició pública.
3. DURADA DEL CONTRACTE
Aquesta clàusula ha d’especificar el termini de la cessió objecte del contracte que, en aquestcas, es pot començar a comptar des del dia en què es lliuri l’obra al ESPAI D’ART.
També és convenient recollir en el contracte que l’obra haurà d’estar assegurada, aconsellant-se que es faci pel valor de venda de l’obra i que alhora s’especifiqui que el beneficiari, en casde produir-se efectivament el sinistre assegurat, és l’AUTOR/A.
S’ha de tenir molt clar, a més a més, quin és el tipus d’assegurança, si és a tot risc o si noméscobreix determinats danys o pèrdues durant el transport.
És aconsellable que l’assegurança cobreixi l’obra des que aquesta surt del taller de l’artista ifins que torna al mateix lloc.
4. CONTRAPRESTACIONS ECONÒMIQUES
En tot contracte cal establir quines són les contraprestacions econòmiques a què ha de ferfront una de les parts contractants, així com el sistema de pagament.
En el nostre cas les contraprestacions econòmiques contemplades serien el preu que had’abonar l’ESPAI D’ART per la cessió de l’obra i també per la seva producció.
En els contractes de cessió d’obra inèdita aconsellem que s’inclogui un pacte que garanteixiel pagament per part de l’ESPAI D’ART d’una quantitat que cobreixi els honoraris de l’AUTOR/Aper a la confecció del projecte de l’obra i el seu pressupost. I això es proposa per si, finalment, a l’ESPAI D’ART no li interessés la realització de l’exposició. Per aquest motiu s’introdueix elpacte 4.1. del model de contracte.
Es proposa que com a honoraris l’AUTOR/A cobri un mínim del 15% del pressupost total de l’exposició. Entenem que s’ha d’acabar amb aquesta practica molt generalitzada, amb la qual els ESPAIS D’ART organitzen exposicions i paguen tots el industrials o professionals que intervenen (electricistes,comissari, lloguer de la sala, servei de seguretat…) llevat l’artista, figura clau perquè es pugui realitzarl’exposició de l’obra. És per tot això que entenem que s’ha d’acabar amb aquest costum de no pagara l’artista en el benentès que ja se li està fent un favor pel fet de “fer-li” una exposició.
En relació al pagament dels honoraris és important fixar algun tipus de mecanisme que enspermeti garantir el seu compliment per part de l’ESPAI D’ART.
En tot cas, recordar que sempre és aconsellable intentar negociar que al inici del contractel’ESPAI D’ART faci un avançament important, com a pagament a compte, dels honoraris pactatsper tal de minorar el risc d’impagament.
Tot i que resulta obvi, hem d’indicar que la forma més habitual de procedir al pagament ésmitjançant diners en efectiu, transferència bancària o xecs.
Per últim, cal recordar que al preu o als honoraris pactats s’han de repercutir els impostos corresponents.En aquest punt, a diferència del que s’ha establert en el contracte de cessió d’obra preexistentper a la seva exhibició, s’inclou al Pacte Setè un paràgraf on s’autoritza a reproduir l’obra produïdaper l’ESPAI D’ART a les seves publicacions, pàgina web etc. sense pagar retribució, ja que s’enténque aquesta s’inclou en el pagament dels honoraris i de la producció.
5. INCOMPLIMENTS CONTRACTUALS
En els contractes s’han d’establir els termes dels incompliments contractuals. Si ens avancema possibles controvèrsies que puguin sorgir entre les parts i acordem solucions a adoptar,facilitarem l’eventual reclamació judicial.
En cas del contracte de cessió d’obra, hem de contemplar situacions com: què passa si durantel contracte l’ESPAI D’ART no exhibeix l’obra tal com s’havia pactat amb l’AUTOR/A? o si no pagaen el termini fixat? o si no contracta les assegurances acordades?…
Aquest punt s’haurà d’adequar a cada cas concret. És convenient, per tant, preveure aquestessituacions de possible incompliment i posar-les de manifest en la negociació, buscant solucionso plantejant propostes raonables.
A la pràctica ens trobem amb entitats que a l’hora de negociar un contracte d’exhibició volenregular la possibilitat de poder desistir unilateralment del contracte, és a dir, revocar el seucompromís de realitzar l’exposició de l’obra pactada.
Per a aquests casos és convenient contemplar què es el que passarà si mai es donés la situacióen què l’ESPAI D’ART opta per no continuar amb la idea de realitzar l’exposició. En el nostremodel proposem les següents solucions: