Models contracte

D’ALBARÀ DE LLIURAMENT D’OBRA

1. DADES PERSONALS DE LA PERSONA QUE REP LES PECES (GALERIA, MECENES, MUSEU…)

L’albarà de lliurament l’ha de firmar la persona que rep les obres, encara que també és convenientque el firmi l’AUTOR/A com a senyal d’acceptació de les clàusules contingudes en l’albarà.

En l’albarà s’han de recollir les dades personals de la persona que rebi les peces, sigui unapersona física o jurídica, per la qual cosa ens remetem en aquest apartat al punt “Elementssubjectius del contracte” de la Introducció d’aquesta Guia de Contractació.

La persona a la qual l’AUTOR/A lliura les peces, està obligada a:

a) Guardar les peces amb la deguda diligència i cura.

b) Respondre dels danys, sostraccions o qualsevol altre sinistre que pugui patir l’obra mentrees troba en dipòsit. Per això, és interessant que, sense perjudici del que es pugui pactar en elcontracte que complementa l’albarà, es reculli en aquest document un compromís d’assumpcióde pagament de l’assegurança que cobreixi la ruptura, pèrdua de la peça o qualsevol altresinistre que es produeixi un cop surti l’obra del taller de l’artista, havent-se d’assegurar la peçapel valor de venda de l’obra, anomenant-se beneficiari l’artista.

c) Assumir les despeses del transport de les obres.

d) Destinar l’obra a la finalitat per la qual s’ha lliurat (exposició en una galeria, exposició en unmuseu, comunicació pública per possible venda…).

e) Retornar les peces un cop ha finalitzat el termini pactat.

Normalment, l’albarà és un document subscrit per galeristes que es queden en dipòsit l’obrade l’AUTOR/A per tal de procedir a la venda o exhibició de la mateixa, per la qual cosa, tal i coms’ha indicat anteriorment, l’albarà complementarà el contracte al qual s’annexi, essentfonamental que no es lliuri l’obra —i per tant, el seu corresponent albarà tampoc— fins que nos’hagi negociat i firmat el contracte, ja que és habitual lliurar l’obra sense haver formalitzar elcontracte.

Efectivament, com ja s’ha indicat a la Introducció d’aquesta Guia de Contractació, l’instrumentque ha d’utilitzar l’artista per protegir els seus drets és el contracte i no l’albarà de lliurament,oferint en els pactes negociats i assumits per les parts d’un contracte una major coberturajurídica que els recollits a l’albarà, permetent preveure eventualitats que puguin sorgir en larelació professional i pactar ja les solucions a prendre.

2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES LLIURADES

És fonamental que en el document d’albarà de lliurament es recullin de forma minuciosa idetallada les característiques de l’obra, fent constar el seu títol, any de realització, dimensions,tècnica emprada, material utilitzat, cost de producció, preu mínim de venda al públic i totsaquells aspectes que es considerin necessaris per a la seva correcta identificació.

La incorrecta o incompleta descripció de l’obra deixada en dipòsit complicarà a l’AUTOR/A lapossibilitat de reclamar-la. Com podrà acreditar que va lliurar en dipòsit la mencionada obrasi es descriu incorrectament o de forma confusa?

Si a l’albarà es fa constar molt clarament quines són les obres que es lliuren i el concepte envirtut del qual es realitza tal lliurament, evitarem problemes de futur, sobretot si l’albaràcomplementa un contracte negociat i pactat amb l’agent cultural, que ajudarà a defensar millorels drets de l’AUTOR/A en cas d’incompliment o divergències en la relació professional.

3. OBJECTE DEL LLIURAMENT DE LES OBRES

A l’albarà s’haurà de fer constar l’objectiu pel qual es lliuren les obres, així com l’obligació dela persona que les rep de retornar-les en el termini pactat, excepte que existeixi un pactecontrari formalitzat per l’AUTOR/A de forma expressa i per escrit.

Fixar l’objecte del lliurament ens evitarà problemes d’interpretació.

Imaginem per exemple que el lliurament de les obres és per a la exhibició d’una sèrie de pecesen un lloc determinat i, tanmateix, la persona que las rep les cedeix a un tercer per exhibir-lesen un altre espai. Si establim ben clarament quin és l’objecte del lliurament, evitarem problemesd’interpretació i situacions d’abús per part de la persona que rep les obres.

4. DRETS D’AUTOR

Amb la firma de l’albarà, únicament se cedeix la possessió de l’obra, però no es cedeix capmena de dret d’autor.

En el supòsit (no aconsellat) que no se signi contracte i l’objectiu del lliurament sigui, perexemple, l’exhibició de l’obra, es pot pactar així en el contracte. Per tant s’haurà d’establir lalimitació dels drets d’autor, fent constar que la persona que rep les obres reconeix que l’únicdret d’autor cedit és la comunicació pública de l’obra durant el temps que duri la relacióprofessional.

Encara que l’albarà, com ja hem comentat, no és el document aconsellable per regular la relacióde l’autor amb els tercers interessats en la seva obra, si no fos possible subscriure el contracteque reguli detalladament la relació professional, es podria establir la següent clàusula a fi deregular els drets d’autor:

“Amb la signatura d’aquest document no s’entén cedit cap dret d’autor sobre l’obra, excepteel d’exhibició pública mentre duri el dipòsit”.

5. DURADA

A l’albarà s’haurà de fer constar el termini màxim en què la persona que rep les obres las ha detornar.

Fixant un dia límit ens evitem retencions injustificades de l’obra.